Els dies 13 i 14 d’octubre tindrà lloc la Bianyal 2018, un itinerari cultural organitzat per l’Ajuntament de la Vall de Bianya i l’Associació Binari, que focalitza el seu interès en una sèrie d’intervencions artístiques efímeres dutes a terme en espais d’interès patrimonial de la Vall de Bianya. Amb aquest punt de partida, es realitza un recorregut que ofereix una oportunitat de posar en valor elements d’elevat interès històric, arquitectònic i natural d’una part significativa d’aquest municipi. Es tracta, doncs, d’una iniciativa que afegeix a una tradicional ruta guiada patrimonial la possibilitat única d’acompanyar-ho amb instal·lacions artístiques. Un singular punt de trobada entre modernitat i patrimoni en un entorn privilegiat, pensat per a tots els públics. En aquesta cinquena edició es durà a terme un recorregut circular que, partint del punt de trobada –la casa de colònies de la Coromina-, accedirà a la vall de la riera de Santa Llúcia per visitar l’església de Sant Martí de Solamal, el Molí d’en Solà, continuarà fins a La Vila (la masia adquirida per l’estudi RCR) i retornarà al punt inicial.

Els artistes que intervindran són: Azahara Cerezo, Carles Congost, Ana Garcia-Pineda, Olenka Macassi, Pere Llobera, Roc Parés i Rubén Verdú. (informació dels projectes més avall)

El preu de l’itinerari és de 10€ i les inscripcions es poden fer per correu electrònic a l’adreça administracio@valldebianya.cat, per telèfon al número 972290933 i, personalment, a les oficines municipals de l’Ajuntament de la Vall de Bianya. Les places són limitades i les reserves es faran segons l’ordre d’inscripció. El pagament es durà a terme en el mateix moment de començar la visita. Totes les visites són guiades i compten amb explicacions sobre l’entorn i les pròpies instal·lacions artístiques. Només es pot accedir a l’itinerari prèvia inscripció. La durada prevista per a cada sessió és de dues hores i mitja o tres. El desplaçament es fa amb un mini bus excepte alguns petits trams a peu. El punt de trobada és a la casa de colònies la Coromina i els horaris dels itineraris: dissabte, 13 d’octubre, a les 10’30 h i a les 16 h. Diumenge, 14 d’octubre, a les 10’30 h.

Activitats complementàries:

Divendres, 12 d’octubre, a les sis de la tarda, presentació de Fancinc, la reedició de cinc publicacions d’artista en format fanzín de Pere Llobera, davant l’església de Santa Margarida de Bianya.

Divendres, 12 d’octubre, a les vuit del vespre, concert en format acústic de Joana Serrat a l’església de Santa Margarida de Bianya (entrada gratuïta).

 

Els artistes de la Bianyal 2018:

Com és habitual en cada convocatòria, la selecció dels artistes es fa responent a una doble intencionalitat: els que disposen d’obres que -a nivell formal i conceptual- són escaients per a les seus de l’itinerari o bé, els que proposen projectes inèdits o poc coneguts. També s’intenta donar lloc a pràctiques artístiques variades, a propostes amb diversos nivells de lectura i a una certa amplitud generacional. La majoria dels projectes artístics han estat pensats i creats específicament pel lloc en què es presenten.

Ana Garcia-Pineda (Sabadell, 1982) www.anagarciapineda.com

El 71% de la Terra no és terra, és aigua i gairebé tota salada (97%). La resta s’anomena aigua dolça però cap riu té gust de piruleta.
No importa quanta aigua t’empasses, mai podrà viure a dins teu.
No hi ha muntanyes d’aigua. No funciona així. L’aigua flueix, s’estanca; no s’apilona ni acaba en un cim. Si ho fes, canviaria de nom, seria un iceberg.
Els peixos no poden viure a dins de glaçons de gel. Tampoc poden abraçar-se però és més fàcil imaginar que t’abracen quan no és aire el que t’envolta. L’aigua pesa i mulla, com un cos suat.
Les llagostes recorren milers de quilòmetres caminant una darrera l’altra. Recolzen les potes davanteres sobre la cua de la llagosta que tenen al davant protegint la part més vulnerable de la seva companya. Quan vas agafat de la mà és més difícil perdre’s. Imagina’t a un piló de llagostes caminant ordenadament. Quan les llagostes migren semblen una serp gegant.
Sabem més sobre l’espai exterior que sobre les profunditats marines. Diuen que les sirenes no existeixen, ho diu la ciència, que ha explorat menys del 5% del fons del mar.

 

Desrelocalitzant – Azahara Cerezo (Celrà, 1988) www.azaharacerezo.com

Desrelocalitzant pren com a punt de partida un element de pas en progressiu desús a la Vall de Bianya per donar forma a una proposta dividida en dues accions. La primera, una intervenció gairebé invisible que vol assenyalar i resignificar aquesta construcció. La segona, una captura de pantalla en format vídeo realitzada amb el telèfon mòbil que recull una acció a mig camí entre la ubicació i la desubicació geogràfica. Aquesta proposta, concebuda especialment per a la Bianyal, es desprèn d’una línia de treball més àmplia sobre contradiccions en la singularitat del territori i relacions d'(in)visibilitat entre formes urbanes, processos globalitzadors i eines tècniques digitals.”

 

The Wolf’s Motives – Carles Congost (Olot, 1970) www.carlescongost.blogspot.com

Amb un tractament eminentment cinematogràfic però fent servir una estratègia similar a la d’un documental de naturalesa, l’obra The Wolf’s Motives ens endinsa en un bosc on podem observar l’evolució d’un grup de joves dins del seu propi ecosistema. El que sembla ser una trobada nocturna, clandestina però gens excepcional, queda puntuada per gestos i senyals que alerten els protagonistes. L’autor utilitza recursos estètics i narratius que podrien aproximar-nos al llenguatge publicitari que magnifica una possible llibertat de tria i comportament però que, en canvi, mostra el seu revers: la supeditació a les grans marques i l’apropiació dels models revolucionaris associats a l’etapa adolescent. Més aviat podríem dir que la falsa equiparació del trànsit «natural» cap a l’edat adulta està molt més domesticada i pautada del que voldríem creure.

 

La higiene de la memòria – Olenka Macassi (Lima, 1992) www.olenka-macassi.com

La higiene de la memòria té com a punt de partida un projecte anterior titulat Bianya/Viaña 1937 però amb una nova evolució formal i conceptual i adaptat, específicament, a l’església de Sant Martí de Solamal. En una filmació projectada davant de l’absis central, dues mans submergeixen una foto antiga de l’edifici en una pica simulada i, un cop introduïda, la imatge es comença a distorsionar per culpa del soroll ambiental de la campana. Amb aquest gest mínim i d’elevada capacitat simbòlica, es posa l’aigua com a element central que es pot relacionar amb la transformació, la memòria, la litúrgia, la quotidianitat, la higiene… També es fa referència al gest ritual de senyar-se amb l’aigua de la pica beneitera en el moment d’entrar a l’església, o al sentit metafòric associat a la idea de rentar-se les mans, una acció que, d’altra banda, té una evident fonamentació bíblica.

 

Pere Llobera (Barcelona, 1970) www.perellobera.com

El registre de coses que fa aquest petit museu del Molí d’en Solà ha posat en marxa tot els meus mecanismes de melangia. Els objectes i les imatges que reben al visitant (i parlo dels objectes sense que jo faci encara cap intervenció) preexistien a l’era de la “hiperconnectivitat” i ens parlen d’un “aire antic” que funciona de marc perfecte per a reivindicar als que naden a contracorrent. Gent de la rauxa que sospito que mai, mai, mai, ens haguessin portat on som ara si els haguéssim deixat fer i desfer una mica més del que ho han fet. Per algun motiu de molt difícil verbalització, vaig pensar en tota aquesta gent mentre mirava els innocents estris de la col·lecció. Potser tenir noticia de les “masies lisèrgiques” ha ajudat en aquest aspecte.

 

Cambra obscura -Roc Parés (Ciutat de Mèxic, 1968) www.roc-pares.net

[obra produïda amb la col·laboració de Blanca de Llobet]

Presenciar l’exterior des de l’absència de llum interior, aquesta és la paradoxa poètica que ens ofereix la cambra fosca. Aquest tipus d’instal·lació documentat des de fa més de vint-i-cinc segles ha interessat a filòsofs, científics i artistes d’Orient i Occident. Durant el Renaixement, la cambra fosca esdevingué un recurs per als dibuixants i un model de l’ull humà per als científics. Ja entrada la modernitat, serà entesa com a precursora de la fotografia i la cinematografia. Construir una cambra fosca, avui, en un indret privilegiat com la Vall de Bianya, ens recorda que els textos màgics antics recomanaven fer el forat de la cambra fosca amb una banya d’unicorn.

 

Deriva 42° 14′ 07″ N – Rubén Verdú (Caracas, 1962) www.peepingmonster.com

L’aspecte més paradoxal del pèndol de Foucault és que el punt d’oscil·lació ha de estar d’alguna manera deslligat del moviment de la terra i, per tant, se sospita ancorat en relació a les masses llunyanes de l’univers mentre el planeta gira sota ell. En cap moment percebem aquest moviment de la terra. Malgrat no semblar-ho, anem molt accelerats i això ho podem calcular acuradament. Per exemple, a la Vall de Bianya, a la latitud 42° 14′ 07″ N, la circumferència de la Terra és d’uns 29.635 quilòmetres que giren, és clar, en 24 hores. Si ens poguéssim deslligar d’aquesta acceleració –com ho fa el pèndol– només caldria donar un petit salt d’un segon per recorre 343 metres de distància. Sí, a aquesta latitud, ens movem a 1.235 quilòmetres per hora.

 

Informació sobre la Bianyal 2017 en aquest enllaç i en aquest altre reportatge en vídeo