Els dies 14 i 15 d’octubre es va dur a terme la Bianyal 2017, un itinerari cultural, organitzat per l’Ajuntament de la Vall de Bianya i l’Associació Binari, que centrava el seu interès en diverses intervencions artístiques efímeres en espais d’interès històric i natural.
La selecció dels artistes que van intervenir es va fer responent a una doble intencionalitat: els que disposaven d’obres que -a nivell formal i conceptual- eren escaients per a les seus de l’itinerari o bé, els que presentaven projectes inèdits. També es va intentar donar lloc a pràctiques artístiques variades, a propostes amb diversos nivells de lectura i a una certa amplitud generacional.
Així, per exemple, a Sant Martí del Clot es va poder veure una instal·lació de Tom Carr (Chapters) que, a través de la llum i de l’escultura, proposava una metàfora sobre aspectes existencials complementaris, convidant a acabar de dotar-los de significats propis. Gràcies a l’acord establert amb Lluèrnia, l’obra d’aquest autor prendrà una nova formulació en el marc del festival que tindrà lloc el dia 11 de novembre a Olot. Anna Dot va dur a terme diverses intervencions a la roureda monumental de la Torre i a Sant Pere Despuig (Donar un lloc a la confusió, Reaparició i Fora de focus) que jugaven amb la voluntat de generar sospites a l’espectador i de qüestionar-se tot el que creiem veure en primera instància. També va acompanyar tota la ruta oferint explicacions “complementàries” dels llocs que es visitaven. Pere Noguera va utilitzar un format doble fent aflorar les qualitats del paisatge exterior, amb una acció performativa a la riera de Santa Llúcia (vora el Molí d’en Solà) i del paisatge interior, amb una instal·lació al vestíbul de la Coromina. En aquesta mateixa seu també es va poder veure Contactes de Marc Larré, una sèrie de peces de fang que materialitzaven i contraposaven diversos elements (arquitectures, experiències, materials…) creant noves i curioses relacions entre ells. Els dibuixos de grans dimensions d’Èlia Llach es van incorporar en una cabana de la casa amb una acurada posada en escena que ampliava la seva capacitat poètica i formal. I finalment, dos treballs en format de vídeo a càrrec de Rafel G. Bianchi (Una bandera al cim, aproximació documental i assagística, al voltant del projecte pictòric de reproduir minuciosament ‑a partir de fotografies‑, els catorze cims que superen els vuit mil metres) i Cuirassa a l’abisme II on Ariadna Raventós parteix de la seva intimitat per explorar tot allò que fem per recobrir-nos, protegir-nos i posar distància amb la realitat.
Com a complement de la Bianyal 2017 i amb la col·laboració del Festival Elmini, es va celebrar un concert en format acústic de Mazoni a l’església de Santa Margarida de Bianya, una actuació intensa i animada en la qual va interpretar gran part de les seves cançons més conegudes, a més de les que formen part del darrer treball publicat: Carn, os i tot inclòs.
*Vídeo-resum de la Bianyal 2017 en aquest ENLLAÇ
*Vídeo de l’acció “Despertador sobre el pont de la riera de Santa Llúcia” de Pere Noguera per a la Bianyal 2017 en aquest ENLLAÇ
*Selecció d’imatges de la Bianyal 2017. [En AQUEST ENLLAÇ hi podeu veure un ampli reportatge]
Els artistes de la Bianyal 2017:
Rafel G Bianchi (Olot, 1967)
La bandera al cim (la pel·lícula) és un curtmetratge d’aproximadament tres minuts, dirigit per Andrés Hispano i produït per 8 de agosto i Galeria Nogueras Blanchard, on es mostra de manera fragmentada el procés de treball que va suposar la realització de les catorze pintures a l’oli que reproduïen catorze fotografies que el fotògraf i alpinista Marco Bianchi havia recollit en el seu llibre Los Ochomiles. Karakorum e Himalaya: las catorce cumbre mas altas del mundo. Plantejat com un documental de muntanyisme i filmat amb pel·lícula Súper 8, construeix un relat on la rutina pictòrica esdevé una èpica alpinista més o menys còmica. Més informació: http://www.noguerasblanchard.com/artists/?lang=es
Tom Carr (Tarragona, 1956)
El projecte Chapters es basa en el concepte de record de capítols de la meva vida. La instal·lació consta de quatre diedres de fusta pintada amb la seva pròpia il·luminació. El cordó elèctric, les bombetes, la llum i les ombres resultants en són part de la mateixa. Per la seva mida, proporció i posició, el diedres poden evocar llibres però sense l’esperat “text”: la seva lectura és oberta i infinita. La seva col·locació a terra els acosta, però alhora es perceben distants. El diedres són dualitats, contraris, diàleg, reflexió… Permanent/efímer, obert/tancat, íntim/públic, vida/mort, llum / foscor, artificial/natural, darrera/davant, dins/fora. Quatre són els capítols, direccions geogràfiques, elements, estacions… (Aquesta obra ha estat possible gràcies a la col·laboració amb el Festival Lluèrnia, en el qual l’artista hi durà a terme una altra instal·lació en la propera edició que tindrà lloc a Olot, el dia onze de novembre.) Més informació: http://www.tomcarrstudio.com/tom_carr/Chapters_poster_Bianyal.html
Anna Dot (Vic, 1991)
Tres intervencions a diversos espais: Donar un lloc a la confusió, Reaparició i Fora de focus. A vegades passa que anem seguint un camí, mirem lluny, més enllà dels marges, i per uns instants ens crida l’atenció alguna cosa que veiem en la distància i que no sabem ben bé què és. Com si fos una imatge fantasma, som incapaços de desxifrar-la i decidir si es tracta d’una cosa estranya o no. Sovint tardem poc a oblidar-ho tot i que la nostra ment torna a concentrar-se en el gest de fer el següent pas, no sigui que posem el peu al lloc equivocat o que ens desviem de la ruta. Altres vegades també passa que les coses invisibles ens fan veure més imatges que les coses que veiem. Més informació: http://annadot.net/
Marc Larré (Barcelona, 1978)
Contactes és una sèrie de peces de fang que han entrat en contacte directe amb dos o més elements que han deixat la seva empremta a la superfície. Cada peça és el punt de trobada o xoc entre dos objectes, cossos, llocs o experiències. En aquest sentit, Contactes és la forma material d’una relació, la frontissa entre diversos aspectes que defineixen la nostra relació amb el món exterior i l’experiència que tenim d’aquest. Al seu torn, en treballar la petjada i el registre, posa en relació directa el fang i la fotografia; dos materials que a primera vista no tenen molt en comú, però tots dos són signes connectats a un referent a través d’un eix purament físic: el que són i el que representen és el mateix, es solapen en un únic esdeveniment reflectit en la superfície com a índex; és a dir, aquella classe de signe connectat físicament amb allò que designa. Més informació: http://www.marclarre.com/castellano/
Èlia Llach (Barcelona, 1976)
Hi hauria d’haver alguna cosa inquietant en l’exercici de la visió per descobrir la vulnerabilitat del fet. Retrobar-se amb ella, palpitant i desproveïda d’armes per a defensar-nos. En aquests dibuixos, el coneixement neix de l’anhel. Com aquell ocell en l’obra de María Zambrano que a Claros del bosque ens convida a anar allà on marca la seva veu. De la mà brolla un temps que no pot aturar-se. Naixent, res vol convertir aquests dibuixos en objectes. No hauríem de buscar res prefigurat. «Aquest palpitar que no és ser ni només vida, sinó viure ja i des d’ara. Des de quan?». Més informació: http://elia-llach.blogspot.com.es/
Pere Noguera (La Bisbal d’Empordà, 1941)
Per a la Bianyal 2017, Noguera treballa en dos àmbits diferents. A la casa de la Coromina presenta Paisatge interior amb dues instal·lacions que conviuen: Sòl de rierencs i Arrambador de terres tenyides: gravitacions de cuita. En ambdós casos, modifica i introdueix elements i estructures per generar noves relacions, lectures i realitats.
En un entorn natural proper al Molí d’en Solà porta a terme l’acció Despertador sobre el pont de la riera de Santa Llúcia, amb la voluntat d’activar les energies, els materials, els objectes i el so. Tot so repetit pren un temps únic. Més informació: http://www.macba.cat/ca/pere-noguera
Ariadna Raventós (Barcelona, 1986).
Cuirassa a l’abisme II, és el replantejament d’un projecte de fa set anys enrere sobre el tema de la protecció, del recobriment, de la cuirassa. Ja no sóc tan ambiciosa. O potser més encara. Volia treure-me-les de sobre i resulta que n’he afegit de noves que no sé si em plauen menys. Podria ser un error. Decideixo celebrar les que més m’agraden. [ link del vídeo: https://vimeo.com/239322225/settings / contrassenya: bianyal2017] Més informació: http://ariadnaraventosdevolart.blogspot.com.es/
Binari 