El proper dimecres, 28 de novembre, a les set del vespre, tindrà lloc al Museu dels Sants una conversa amb l’artista Perejaume. Tena Busquets, tècnica de cultura de l’Ajuntament d’Olot, donarà la benvinguda a l’artista i l’arquitecte Jaume Coscollar establirà un diàleg amb ell a propòsit de l’experiència que ha inspirat el llibre Treure una marededéu a ballar.
Entrada gratuïta – 19 hores – 28.11.2018 – Museu dels Sants – Carrer Joaquim Vayreda, 9, Olot.
Ho organitza: Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot i Museu dels Sants
Hi col·labora: Associació Cultural Binari
Més informació sobre l’artista: aquí i aquí.
“Surto de Barcelona amb una marededéu. Duc la marededéu en una motxilla. La conservadora responsable del préstec ha protegit la talla amb dues capes de tissú, una de neoprè, una altra de paper de bombolles i un darrer envoltori impermeable. Amb l’embolcall, la marededéu ha pres l’aspecte d’una larva. No podré destapar la imatge en tot el trajecte. El contracte d’assegurança i el document de préstec així ho prescriuen. I aquesta forma larvada –tant en el sentit de semiimatge, com en el d’imatge seminal- esdevindrà definitiva. L’itinerari acaba girant entorn dels quatre museus que apleguen el major nombre de marededéus romàniques i gòtiques del país: el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Marès, l’ Episcopal de Vic i l’ Episcopal de Solsona.” [Perejaume, fragment del llibre Treure una marededéu a ballar, Barcelona: Galaxia Gutemberg, 2018]
“He sortit d’excursió amb obres en diverses ocasions amb l’objectiu d’agafar el món sencer com a sala d’exposicions -explica-. Caminar genera formes de dibuix o de narració. Pel simple fet de traslladar-te ordenes coses molt heterogènies, tot i que passen successivament. Caminar convida a la comprensió, i si hi afegeixes una obra té un punt il·luminador”. [Perejaume: “El món és fràgil com una mala cosa”, Ara, 2.6.2018]
“A Treure una marededéu a ballar, Perejaume carrega una verge trobada a la motxilla, se l’emporta a “rumbejar” i escriu un llibre que és una narració, un dietari i un tractat d’art, tot alhora i sense indigestar com un d’aquells pedrots que ens fa empassar tan sovint aquesta literatura. És un goig acompanyar-lo i aprendre amb ell a “geolocalitzar les paraules” perquè pesin al lloc adequat, segures i fermes.” [VÀZQUEZ, Eva, “Perejaume escriu”, El Punt Avui, 2.07.2018]
“L’artista entoma el repte de recuperar una part del passat i de fer-lo contemporani, i ho fa en un triangle que als vèrtexs té l’art, la història i la natura. És una aventura íntima i compartida, un veritable amor de lluny i de prop que arriba a cada racó. Quantes marededéus hi havia, sota terra? Quantes talles van romandre amagades per ser trobades per atzars voluntaris i escenificats? ¿Són les marededéus les que donen noms als topònims i a les persones, o són els llocs els que creen les llegendes, les tradicions, les rondalles i la narrativa que ha protegir els homes? Com es creen i com perviuen els noms?” [SERÉS, Francesc, “El pes de les imatges”, Ara, 27.10.2018]
Binari 